Ja he comentat en
anteriors entrades la importància de l'autoregulació de les
emocions, i la importància de treballar-les des de petits, com és
un dels aspectes dels que disposo menys informació, he realitzat una
recerca per trobar algun estudi que parles d'aquest tema, i voldria
comentar un estudi que parla sobre els aspectes evolutius de
l'autoregulació en la infància.
L'autoregulació és la
capacitat de les persones per modificar la seva conducta segons la
demanda d'una situació específica. Fins ara s'ha cregut que al
llarg de la infància, el desenvolupament de l'autoregulació
emocional ha estat un procés extern, per exemple dirigits pel pares,
en primer lloc, i també pels educadors més tard, i a poc a poc
l'infant ho interioritza fins que el nen/a assoleix mecanismes de
control.
En canvi, ara sabem que
el nen/a participa d'aquest procés de forma activa, i que ho fa des
de que té pocs mesos, com per exemple el canvi de l'atenció de
l'estimul que provoca malestar, demanda de contacte físic, inclús
tranquil·litzar-se per mitjà de la parla autodirigida.
El cert és que l'ús
d'unes estratègies, o d'altres depèn de factors tant endògens com
exògens. Com factors endògens tenim la maduresa del cervell, la
capacitat atencional, les habilitats motores i les cognitivo -
lingüístiques. En canvi com exògenes, tenim en gran mesura, i
sobretot en els primers mesos de vida, la relació, el contacte i la
presencia de la mare, afavorint que aquestes ajudin al nadó a
utilitzar estratègies d'autoregulació emocional cada vegada més
sofisticades.
L'autoregulació
emocional ja sigui donada pels factors endògens, o pels factors
exògens, indica quin serà l'ajustament social del nen quan aquest
sigui gran, de forma que baixos nivells d'autoregulació en la
infància s'associen a una pitjor competència social, en canvi una
òptima regulació emocional, permet als nens i nenes desenvolupar
habilitats socials.
També en relació a
aquest tema, he trobat el següent programa de REDES, que parla sobre
l'autoregulació de les emocions en nadons, i com el fet de que el
nadó es senti atès i protegit condiciona l'ús d'estratègies
d'autoregulació emocional, que l'ajudaran a ajustar-se de forma
adequada amb l'entorn i desenvolupar adequades habilitats socials.
No hay comentarios:
Publicar un comentario